Blogia

Filosofía para todos

Nou curs Grans temes de la Filosofia

Nou curs Grans temes de la Filosofia

Casa Elizalde de Barcelona

Dijous de 18 a 19.30 h

Del 25 d’abril de 2019 al 20 de Juny de 2019

Espai: Sala 2.4 - SEGON PIS

Professor/a: MENDEZ CAMARASA, JOAN

Cal posar límits al coneixement i a la investigació? Quin paper pot jugar la figura del filòsof en l’àmbit empresarial? Hem d’escollir entre la justícia social i el voluntarisme? Donarem resposta a aquestes i a d’altres qüestions que sorgeixen a partir de l’anàlisi dels grans temes proposats pels pensadors més destacats de cada època.

Preu: 67,14 € (IVA inclòs)

Programa:

  1. Qüestió de criteri.
  2. Cal posar límits al coneixement i la investigació?
  3. El treball ens fa lliures?
  4. Passatemps filosòfics
  5. Justícia social o voluntarisme?
  6. Vida bona i bona vida.
  7. Filosofia i empresa.
  8. Els problemes filosòfics són genuïns o abusos de llenguatge?
  9. La perfecció.

------------------------------------

Filmosofia: La caza

Filmosofia: La caza

Divendres 22 de Febrer, a les 18 h.

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Entrada lliure.

Com funciona la mecànica de la violència? Quines són les lleis biològiques, psicosocials i ambientals que expliquen que, en un determinat moment, l’agressivitat humana es dispari –mai millor dit atenent a la pel·lícula-, fins el punt de considerar que la vida dels individus que ens envolten ja no és un valor respectable, sinó quelcom insignificant i molest? És la defensa de la pròpia dignitat, o potser la venjança per haver patit una humiliació, o més aviat el voler compensar alguna frustració i satisfer la pròpia ràbia, el que empeny als éssers humans a actuar vers els altres, com a autèntics llops?

La pel·lícula La caza de Carlos Saura és una de les obres mestres de la història del cinema espanyol. Resultà guanyadora de l’Ós de Plata al millor director en el Festival de cinema de Berlín al 1966, i reberen diversos premis pel seu excel·lent treball en el film l’actor Alfredo Mayo i el director de fotografia Luis Cuadrado.

La caza va ser rodada en blanc i negre durant quatre setmanes del mes d’agost de 1964 en mig d’un camp desèrtic a Seseña (Toledo), amb una temperatura asfixiant. Aquests dos elements, l’espai nu i la intensa calor, disputaran el protagonisme del film als quatre personatges que es troben allà, per dur a terme una jornada de cacera de conills. El grup de caçadors està integrat per tres homes de mitjana edat (José, Paco y Luis) i un jove acompanyant (Enrique), que és família del Paco. Han quedat en un vedat que és propietat del José, un terreny on es dóna la circumstància que els tres adults havien combatut durant la guerra civil defensant el bàndol franquista.

Les seves converses ben aviat ens aniran mostrant que la seva aparent amistat inicial en realitat es mou per interessos particulars, i que qui més qui menys recela dels altres i té comptes pendents per diversos motius. Van bevent, van parlant, el paisatge és monòton, no apareixen conills, comencen a fer-se alguns retrets... I la calor es va tornant cada cop més sufocant i insuportable. Una calor que ens recorda la que devia patir Meursault, el protagonista de L’estranger, la primera novel·la de l’Albert Camus, publicada al 1942.  

Sovint s’ha vist en aquest film una gran metàfora de la Guerra Civil. El propi director ens confirma aquesta intencionalitat, alhora que afegeix que no era l’única que perseguia. És un retrat del seu temps, però també de la condició humana en general. Com diu Carlos Saura, el que mostra la pel·lícula és, sobretot, l’enfrontament de quatre persones entre si”.

 

Modera la sessió: Joan Méndez

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

divendres, 25 de gener 2019 - Horari: 18h 

Entrada lliure

Filmosofia: tertúlia de cinema i pensament: 

Fences (2004) del dir. Denzel Washington

Sinopsi: “Fences” significa mur o tanca, per tant, allò que marca una separació, una frontera, un límit entre un dins i un fora. Per tant, entre un nosaltres i un els altres, amb els quals no ens reconeixem, car llur diferència se’ns fa incòmode i incomprensible, intolerable i perillosa. Lluny d’acceptar la possibilitat de conviure plegats en “un món comú”, seguint la terminologia de la Marina Garcés, el racisme, la xenofòbia i el supremacisme es caracteritzen per configurar-se des de la confrontació i la intolerància. Quines poden ser les claus per superar els prejudicis que les retroalimenten per tal d’aconseguir crear societats no només multiculturals sinó també interculturals?

La pel·lícula Fences és una pel·lícula dirigida i protagonitzada per Denzel Washington. Va ser estrenada l’any 2016, amb una rebuda excel·lent per part de la crítica. Guanyà importants premis i fou nominada a quatre premis Òscar de l’acadèmica de Hollywood en les categories de millor pel·lícula, actor, actriu de repartiment i guió adaptat. Finalment assolí un d’ells, el de millor actriu de repartiment, per l’extraordinari treball de la Viola Davis, en el paper de la dona del protagonista, un exjugador de beisbol que havia destacat en la lliga per a jugadors negres, però que mai va poder competir en les categories més altes perquè no era permès als negres participar en aquests nivells, i ara treballa recollint les escombraries per tirar endavant la seva família.

La història se situa a Pittsburgh, en la dècada de 1950. Ens mostra la manera com viu justament Troy, el protagonista, amb els seus, i la petjada de desconfiança que ha quedat en ell cap a la possibilitat que les coses puguin arribar a canviar algun dia de debò. De fet, el menyspreu que ha hagut de viure a causa del racisme en la seva vida professional han provocat que tingui una molt baixa autoestima i que hagi desplegat un caràcter depressiu que dóna lloc a què no sàpiga tractar a les persones que més estima amb l’amor i respecte que mereixen. Tant és així, que anirem veient com, dramàticament, Troy va fent de la seva existència un cúmul de despropòsits, per la seva incapacitat d’articular cap esperança que la societat pugui arribar a acceptar les persones negres amb un pla d’igualtat. Tanmateix, hom comprèn finalment que no hi havia malícia en ell, sinó frustració i necessitat de sentir que val més com a persona del que el món en el qual li ha tocat viure ha volgut reconèixer.

A càrrec de: Joan Méndez.

Calendari: divendres 25 de gener a les 18h.

Cost: 1’5€ en concepte de prèstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).

Llegir filosofia: les grans obres del pensament

Llegir filosofia: les grans obres del pensament

 

Casa Elizalde

Dilluns de 17 a 18.30 h

Del 21 de Gener de 2019 al 25 de Març de 2019

Espai: Sala Carner - PRIMER PIS

Professor/a: MÉNDEZ CAMARASA, JOAN

Aportarem les claus necessàries per poder llegir amb un millor aprofitament algunes de les obres més significatives de la història del pensament. Examinarem tant textos clàssics de Plató, Marc Aureli o John Locke, com d'autors més contemporanis com Emil Cioran, Mónica Cavallé, o Francesc Torralba.

 

Preu: 74,60 € (IVA inclòs)

Programa:

  1. Plató, Banquet.
  2. Marc Aureli, Meditacions.
  3. John Locke, Segon tractat sobre el govern civil.
  4. Karl Popper, Coneixement objectiu.
  5. Víktor Frankl, L’home a la recerca de sentit.
  6. Emil Cioran, Adeú a la filosofia.
  7. Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada.
  8. Hilary Putnam, Raó, veritat i història.
  9. Begoña Román, Per una ètica docent.
  10. Francesc Torralba, Món volàtil.

 

https://casaelizalde.inscripcionscc.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=56&t=AC&f=AP&p=1

Grans temes de la filosofia

Grans temes de la filosofia

Casa Elizalde

 

Dijous de 18 a 19.30 h

Del 24 de Gener de 2019 al 28 de Març de 2019

Espai: Sala 2.4 - SEGON PIS

Professor/a: MÉNDEZ CAMARASA, JOAN

Veurem com els pensadors més destacats de cada època han abordat l'anàlisi d'alguns dels grans temes de la filosofia. Ens qüestionarem si realment cal escollir entre llibertat o seguretat, parlarem de la filosofia com a gènere literari o de quina manera podrem saber si hem arribat a les fites de la intel·ligència artificial, entre d'altres.

 

Preu: 74,60 € (IVA inclòs)

https://casaelizalde.inscripcionscc.com/MiramModular/buscador/buscador.jsp?g=1&c=56&t=AC&f=AP&p=1

Programa:

  1. La filosofia com a gènere literari.
  2. El problema dels universals
  3. Els experiments mentals
  4. Llibertat versus Seguretat?
  5. Paradoxes
  6. Reptes de la bioética
  7. Democràcia, nacionalisme i autodeterminació
  8. Educació i noves tecnologies
  9. Intel·ligència artificial.
  10. Té tot plegat algun sentit?

 

Universitat Popular de Granollers

Universitat Popular de Granollers

Nou Curs de LLegir Filosofia

http://www.upg.cat/

Programa

Sigmund Freud, El malestar en la cultura.

Ludwig Wittgenstein, Tractatus logico-philosophicus.

Rudolf Carnap, La destrucció de la metafísica mitjançant l’anàlisi lògica del llenguatge.

Karl Popper, Coneixement objectiu.

Víktor Frankl, L’home a la recerca de sentit.

Emil Cioran, Adeú a la filosofia.

Mónica Cavallé, La sabiduría recobrada.

Hilary Putnam, Raó, veritat i història.

Begoña Román, Per una ètica docent.

Francesc Torralba, Món volàtil.

Eric-Emmanuel Schmitt, El visitant.

Jean Grondin, Del sentit de la vida.

Jordi Nomen, El nen filòsof.

Calendari

16 de febrer,
2, 9, 16, 23 i 30 de març,
6, 13, i 27 d’abril i
4, 11 18 i 25 de maig.

Professor

Joan Méndez

Preu

25 euros

DISSABTE

DE 10 A 11.30 H

GRA, EDIFICI MUNICIPAL

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

divendres, 21 de desembre 2018 - Horari: 18h 

FILMOSOFIA: tertúlia de cinema i pensament
Crash(2004) del dir. Paul Haggis

És possible conviure en harmonia en una societat multiètnica? Són les diferències culturals una barrera insalvable i, en conseqüència, estem condemnats a què les ciutats distribueixin la pluralitat donant lloc a guetos? Hi ha alguna manera de fer desaparèixer els prejudicis i de potenciar el diàleg que afavoreixi la integració? Interculturalitat o multiculturalitat, quin ha de ser el model? A on ens porta la globalització?

La pel·lícula Crash és un film coral dirigit pel canadenc Paul Haggis. Es va estrenar l’any 2005, i va assolir importants premis, entre els quals podem destacar els Òscars de Hollywood a millor pel·lícula, millor guió original i millor muntatge. Situada a la ciutat de Los Ángeles pocs anys després de l’enfonsament de les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York a causa dels atacs terroristes de l’organització terrorista islàmica al-Qaeda el dia 11 de setembre del 2001, el film ens presenta sis relats aparentment independents entre si, que segons va avançant la cinta es van entrellaçant fins que, ja sigui a causa del destí o per pura casualitat, tots ells han confluït per tal que succeís l’esdeveniment central.

Els estereotips, la incomprensió, el racisme i la xenofòbia són els elements que defineixen a bona part dels protagonistes de les sis històries que ens presenta Haggis. Tant és que passin coses que contradiguin el clixé que uns i altres s’han format sobre els blancs, els negres, els coreans, àrabs, llatins, iranians, etc. Els prejudicis només necessiten un cas a favor per reafirmar-se, encara que es donin molts casos que no encaixin amb ells, d’aquí la greu dificultat que tenim per eliminar-los. D’altra banda, la pel·lícula també ens presenta com l’ésser humà, depravat i immoral en el seu comportament, pot en ocasions mostrar el seu aspecte més humà i jugar-se la vida per ajudar a algú al que prèviament havia tractat com si no fos realment una persona. I, si això és possible, i ho és, potser encara es pot mantenir alguna esperança en què l’ésser humà sigui capaç de crear espais de convivència on les diferències no siguin interpretades en termes d’amenaça.

Sense dubte, estem davant d’una pel·lícula amb un bon ritme que convida a la reflexió, deixant entreveure la necessitat de cercar respostes col·lectivament en aquesta època nostra de postmodernitat, temps líquids i poques certeses.  Si deia Sartre allò de “L’infern són els altres” en la seva peça teatral A porta tancada, ara que la globalització ha obert totes les portes i les migracions formen part de la realitat quotidiana no queda altre opció que mira d’entendre’ns, tot tenint clar que cap solució pot passar per deixar ningú fora de lloc.

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

divendres, 26 d'octubre 2018 - Horari: 18h.    Entrada lliure

FILMOSOFIA: tertúlia de cinema i pensament
The game (1997) del dir. David Fincher

Quin regal li faries al teu germà pel seu aniversari, si fos un ric multimilionari i tingués en abundància tot allò material que es pugui imaginar? Com el podries sorprendre? Se t’acut alguna cosa per regalar-li que ell mateix no hagués pogut mai comprar? Potser fent-lo viure una experiència inesperada? De quina manera i quina mena d’experiència?

La pel·lícula The Game va ser dirigida per David Fincher i protagonitzada per Michael Douglas, Sean Penn i Deborah Kara Ungen, entre d’altres, i es va estrenar l’any 1997. Per la seva trama argumental podríem dir que aquest és un film que s’anticipa al seu temps a l’actual oferta d’oci que presenten els anomenats “Escape Rooms”. En aquests jocs, un grup de persones entren en un espai determinat i han d’anar superant una sèrie de proves per aconseguir avançar d’habitació en habitació fins arribar a resoldre l’enigma que se’ls planteja. Ara bé, a diferència del que passa en els escape rooms, en el cas de la pel·lícula el Nicholas Van Orthon, el protagonista de la història, es veurà abocat a viure aquest joc de simulació sense tenir clar en cap moment què li està passant de veritat i què forma part del joc.

Aquesta indefinició sobre realitat i ficció, o entre realitat i hiperrealitat en termes del filòsof francès Jean Baudrillard, forma part precisament del propi joc. Tant és així que aconseguirà amb escreix el seu objectiu: provocar que el Nicholas visqui el desenvolupament dels esdeveniments que es va trobant, i davant dels quals ha de prendre decisions, amb una sensació contínua de confusió i neguit. Tot és massa real per a no ser cert, però a la vegada resulta ser massa estrany en comparació amb el que fins aquell dia sempre havia viscut. La incògnita sobre com s’ha d’interpretar tot el que està passant aconsegueix el director mantenir-la fins al final del film, fent així que la pel·lícula sostingui l’espectador en el mateix suspens que angoixa constantment al protagonista.

Un film efectista i amb un bon ritme, suggerent i satíric, que podem situar al capdavant de les diverses pel·lícules que proliferaran en qüestió una dècada al voltant de la mateixa temàtica: la dificultat de l’ésser humà en l’època postmoderna de poder destriar de tot el volum d’informació que tenim al nostre abast quina és fiable i quina respon a la manipulació que algú pretén exercir sobre nosaltres. Intenten jugar amb nosaltres?