Filmosofia a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu

Programació 

 

Divendres, 29 de setembre 2023 - Horari: 18h

FILMOSOFIA
Cinema Paradiso (1988), del dir. Giuseppe Tornatore

Sinopsi:
Cinema Paradiso és una història d’amor pel cinema. Explica la història de Salvatore, un nen que li agrada passar les estones al cinema del seu poble. Abduït per les imatges en moviment, el noi creu cegament que el cinema és màgia. Però un dia l’alfredo, l’operador de càmera, accedeix a ensenyar-li els misteris que s’amaguen darrera de cada pel·lícula.

Divendres, 27 de octubre 2023 - Horari: 18h

FILMOSOFIA
Competència oficial (2021), dels dir. Gastón Duprat, Mariano Cohn

Sinopsi:
Un empresari multimilionari decideix fer una pel·lícula que el transcendeixi i li doni prestigi social. Per aconseguir-ho contracta als millors: la cineasta Lola Cuevas (Penélope Cruz) i dos reconeguts  actors de gran talent, tant gran com el seu ego: l’actor de Hollywood Félix Rivero (Antonio Banderas) i l’actor de teatre Iván Torres (Oscar Martínez). Ambdós són una llegenda en el món de la interpretació, però no són precisament amics.

 

Divendres, 24 de novembre 2023 - Horari: 18h

FILMOSOFIA
L’home que coneixia l’infinit (2015), del dir. Matt Brown

Sinopsi:
Explica la història del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. Va fer importants contribucions al món de les matemàtiques com la teoria dels nombres, les sèries i les fraccions continues. El matemàtic va entrar a la Universitat de Cambridge durant la Primera Guerra Mundial, on va continuar treballant en les seves teories amb l’ajuda del professor britànic G. H. Hardy, malgrat tots els entrebancs que el seu origen indi suposaven per als estàndards socials d’aquella època.

 

Divendres, 22 de desembre 2023 - Horari: 18h

FILMOSOFIA
L’acusat (2021) del dir. Yvan Attal

Sinopsi:
Els Farel són una parella exitosa. Jean, el marit és un destacat expert i la seva esposa, Claire, és una assagista coneguda pel seu feminisme radical. Tenen un fill, Alexandre, que estudia en una prestigiosa universitat d’Estats Units. Durant una breu visita a París, Alexandre coneix a la Mila, la filla de la nova parella de la seva mare, i la convida a una festa. Al dia següent, Mila presenta una denúncia contra Alexandre per violació. L’armonia familiar queda destruïda i es posa en marxa una complicat procés judicial i mediàtic que confronta les versions oposades.

 

Cinefòrum dinamitzat per: Joan Méndez

A la Biblioteca de Cardedeu disposarem d’exemplars en format DVD per deixar-vos-els en préstec. Per a més informació poseu-vos en contacte amb la Biblioteca de Cardedeu: [e-mail] i 938 71 14 17

 

Història de la filosofia: del neoplatonisme a l’humanisme renaixentista

Casa Elizalde de Barcelona

Descripció del taller: Després del predomini de la filosofia grega i romana a l’època clàssica, ens trobem amb nous focus de producció filosòfica. L’escola d’Alexandria i el moviment de la Patrística agafaran un gran protagonisme en els primers segles de l’era cristiana. A partir del s.XI, la introducció de la filosofia àrab i el naixement de les universitats a Europa seran factors clau per entendre el desenvolupament de l’Escolàstica, el nominalisme i l’humanisme renaixentista posterior.

Metodologia: Classe magistral amb comentari i discussió grupal de textos i vídeos

Objectius: Ampliar els coneixements sobre aquest període de la història del pensament, tot posant en relació les problemàtiques que van tractar els principals filòsofs d’aquells temps amb les preocupacions actuals.

Descripció de les sessions / Contingut del taller:

1. El neoplatonisme: Plotí i Hipàtia
2. La Patrística: Sant Agustí d’Hipona
3. Escoto Eriúgena i la filosofia àrab: Maimònides, Avicena, Averroes
4. L’aparició de les universitats. Sant Anselm, Ramon Llull, Pere Abelard
5. L’Escolàstica: Sant Tomàs d’Aquino
6. El nominalisme: Guillem d’Ockham
7. L’Acadèmia florentina i el renaixement de les escoles clàssiques
8. Les utopies renaixentistes
9. Filosofia política: Maquiavel
10. Mestres del Renaixement: Thomas More, Erasme de Rotterdam, Juan Luis Vives

HORARIDimecres 18 - 19.30 h
DATES27/09/2023 - 13/12/2023
ESPAISala 2.2
DOCENTJoan Méndez Camarasa
PREU81,49 €

 

Nre. sessions: 10

 

https://www.casaelizalde.com/cursos-i-tallers/historia-de-la-filosofia-del-neoplatonisme-a-lhumanisme-renaixentista/

Filosofia aplicada per comprendre el món que ens envolta

Casa Elizalde de Barcelona

Dedicarem cada sessió a comentar, des d’un vessant eminentment pràctic, una temàtica concreta tal com aquesta ha estat analitzada amb profunditat per un filòsof o filòsofa reconeguts a la història del pensament. Volem mostrar, d’aquesta manera, com el pensament filosòfic pot contribuir a millorar la nostra comprensió de la realitat que ens envolta.

Descripció de les sessions / Contingut del taller:

1. Modalitats de la filosofia pràctica (Sautet, Achenbach, Lipman) 
2. La virtut i la prudència (Sòcrates, Plató i Aristòtil)
3. Felicitat i expectatives (Filosofia hel·lenística)
4. El perdó, la culpa i la redempció (Filosofia cristiana)
5. Utopisme, pensament positiu i realisme (More, Maquiavel i Barbara Ehrenreich)
6. El dubte i la sospita (Descartes, Nietzsche i Wittgenstein)
7. El problema de la llibertat (Schopenhauer, Mill, Berlin)
8. Sentit de la vida (Camus, Kurosawa, Bergman)
9. Els pecats capitals i la filosofia (Sèneca, Valls, Porras)
10. Relació amb la intel·ligència artificial (Turing, Véliz, Whitby)

HORARI: Dijous 19 - 20.30 h

DATES: 28/09/2023 - 14/12/2023

ESPAI: Sala 2.2

DOCENT: Joan Méndez Camarasa

PREU: 81,49 €

 

https://www.casaelizalde.com/cursos-i-tallers/filosofia-aplicada-per-comprendre-el-mon-que-ens-envolta/

25 cites filosòfiques: una història del pensament occidental

El curs consistirà en el comentari i explicació d’algunes de les cites més famoses de la història del pensament. Analitzarem el seu significat en el context de la filosofia del seu autor, i discutirem la seva actualitat.

DISSABTES DE 11 A 12.30h. a l'edifici municipal EL GRA

2023 - 2024

Universitat Popular de Granollers

 

Programa:

1. “Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu.” (Heràclit)  

2. “L’ésser és i el no-ésser no és.” (Parmènides)  

3. “Només sé que no sé res.” (Sòcrates)

4. “L’home és la mesura de totes les coses.” (Protàgores)

5. “L’home és un animal polític.” (Aristòtil)

6. “Quan nosaltres hi som, la mort encara no hi és; i quan ella arriba nosaltres ja no hi som.” (Epicur)  

7. "No són les coses les que ens fan patir, sinó els nostres pensaments sobre les coses." (Epictet)

8. "No es pot creure res si abans no s'entén." (Pere Abelard)

9. “No han de multiplicar-se els ens sense necessitat.” (Guillem d’Ockham)  

10. “La fi justifica els mitjans.” (Nicolau Maquiavel)  

11. “Penso, aleshores existeixo.” (René Descartes)

12. "Esse est percipi. (L'ésser consisteix en ser percebut)" (George Berkeley)

13. “Les nostres ànimes s’han corromput a mesura que les nostres ciències i les nostres arts han avançat cap a la perfecció.” (JeanJacques Rousseau)

14. “Dues coses m’omplen l’esperit d’admiració i espant: el cel estrellat a sobre meu, i la llei moral dins meu.” (Immanuel Kant)  

15. “Tot el que és racional és real, i tot el que és real és racional.” (G.W.F.Hegel)  

16. “No bufa cap vent favorable per qui no sap a quin port es dirigeix.” (Arthur Schopenhauer)

17. “Els filòsofs fins ara s’han dedicat a interpretar la realitat, del que es tracta ara és de transformar-la.” (Karl Marx)   

18. “Déu ha mort.” (Friedrich Nietzsche)

19. “La paraula –la parla- és la casa de l’ésser.” (Martin Heidegger)

20. “Només existeix un problema filosòfic veritablement seriós: el suïcidi.” (Albert Camus)    

21. “En filosofia són més essencials les preguntes que les respostes.” (Karl Jaspers)  

22. “En l’ésser humà, l’existència precedeix l’essència.” (Jean-Paul Sartre)

23. “Yo soy yo y mi circunstancia.” (Ortega y Gasset)

24. “No hi ha pensaments perillosos, per la senzilla raó de què el pensament és ja en si mateix una empresa perillosa.” (Hannah Arendt)

25. “L’ésser humà és un invent recent.” (Michel Foucault)

 

CALENDARI

7, 21, 28 d'octubre
4, 11, 18, 25 de novembre
2, 16 de desembre
13, 20, 27 de gener

INSCRIPCIONS a https://www.upg.cat/1q23-24/filocont1q-23-24/

30 euros

PROFESSORAT

Joan Méndez

 

 

 

Filosofia a la gran pantalla

DILLUNS DE 18 A 19.30 H AL CINEMA EDISON de Granollers

2023 - 2024

Curs de la Universitat Popular de Granollers (upg.cat)

Programa

1. Segon origen: la naturalesa humana en Hobbes i Locke
2. El show de Truman: l’escepticisme en Descartes i Hume
3. Ikiru: l’ètica i el projecte personal en Kant, Mill i Ortega
4. Com ésser John Malkovich: estructura de la ment en Freud
5. Blade Runner: l’existencialisme en Sartre, Heidegger i Mounier
6. Ballant amb llops: Kuhn i la postmodernitat
7. Waking Life: Modernitat i hiperrealitat en Bauman i Baudrillard
8. El club de la lluita: l’ètica i l’estètica en Argullol i Zizek

CALENDARI

16 d’octubre
13 de novembre
11 de desembre
15 de gener
12 de febrer
11 de març
8 d’abril
13 de maig

INSCRIPCIONS a https://www.upg.cat/1q23-24/filogp1q/

Inscripció anual
30 euros

PROFESSORAT

Joan Méndez

Carta a la madre de un toxicómano, de Antonio Escohotado

Muy señora mía: comprendo y comparto sinceramente el sentimiento de impotencia que le impulsa a formar grupos de protesta y manifestarse por las calles pidiendo soluciones para un asunto que empeora cada día. Por eso mismo le propongo detenerse un momento a reflexionar, ya que no conocemos una cosa simplemente por padecerla en nuestra carne, sino cuando llegamos a entender de dónde nace.
A usted, la propaganda oficial le ha dicho que hay, por una parte, "La Droga", y por otra parte las medicinas de la farmacia, y por otra los productos vendidos en las tiendas de alimentación y los estancos. Unos llevan a la muerte, otros a la vida y los terceros son cosa distinta.
Me atrevo a sugerirle que ideas de este tipo sólo empiezan a parecer reales cuando decidimos creer en ellas. La heroína, que simboliza hoy el Mal, nos sirve de perfecto ejemplo. Es un opiáceo, y el opio fue usado como bendición de Dios por todos los médicos desde hace 4.000 años hasta hace unos pocos.
Sus derivados son, desde luego, drogas de delicado manejo. Fíjese, con todo, que mientras fueron legales no produjeron un sólo caso de sobredosis accidental, mientras ahora matan involuntariamente a cientos de jóvenes cada año; y fíjese también en que mientras fueron cosas decentes, puras y baratas sus consumidores eran gente mayor. Lanzada por la casa Bayer al mismo tiempo que la aspirina, su otro gran descubrimiento, la heroína se recomendaba hasta para calmar los nervios y la tos de los niños pequeños.
Querría hacerle ver, señora, que si esa sustancia resulta hoy diabólica es porque algunos venden lucrativamente infiernos a los demás, pero también porque en alguna medida la declaramos diabólica nosotros mismos, que no sabemos vivir sin un Satanás u otro y lo encontramos en terrenos tan neutros como la química. La tragedia ocurre cuando alguno de nuestros hijos —en la edad más difícil, cuando su carácter aún no se ha formado— deciden creer la fantasías de sus padres.
¿Por qué se la creen? Observe que no sólo tiene la fascinación de lo prohibido, sino una triste aunque innegable ventaja. Obtener el estatuto de endemoniados (colgados) les libera de ese aprender a sacrificarse y acumular para otros que marca el comienzo de la madurez, les libera de asumir responsabilidades por los actos propios. Sin darnos cuenta, al aceptar que existiera una sustancia capaz de anular diabólicamente la buena voluntad ofrecimos a nuestros hijos una coartada y un papel. Coartada para la falta de virtud y papel para la falta de paradero.
Hay algo que usted sabe y parece estar olvidando constantemente. A su hijo le cuesta 20.000 pesetas el gramo de unos polvos que —según declaraciones oficiales— tienen el 5% de lo que pretenden, cuando mucho el 10%. ¿Podría padecer un marido o un hijo alcohólico si —por razones de precio y pureza— sólo lograra beber al día de anís o coñac lo que cabe en un dedal de costura? Cuando le dijera que necesitaba el dinero de la compra o el del alquiler para conseguir su dedal de licor de cada día ¿qué le respondería? Y cuando le viera morir por beberse un centilitro de eso, ¿le echaría usted la culpa al anís o al coñá en general?
Dentro de su penosa situación, señora, le sirve de consuelo pensar que la heroína es algún tipo de cuerpo maléfico que basta mirar para quedar enganchado irresistiblemente. Su hijo, un pobre incauto, quiso probar nada más y desde ese preciso instante se convirtió en víctima justificada para robar o hasta matar, y desde luego para declararse parásito perpetuo.
Pero la heroína, que sienta casi siempre muy mal las primeras veces, no empieza a adiccionar antes de pasar dos semanas usando un cuarto de gramo diario (si lo duda usted, pregunte a un médico competente). E incluso entonces, la reacción de abstinencia no resulta más incómoda que una suave gripe durante un par de días. Para adiccionarse realmente se necesitan al menos dos meses de uso cotidiano. Por otra parte, lo más probable es que su hijo no conozca realmente la heroína, sino una forma tosca y rebajada de morfina, rebajada tan brutalmente que para poder depender a nivel físico de ella necesitaría casi cuatro gramos diarios, y usted sabe que no toma más de un cuarto, cuando llega a tanto; y yo le añado que si tomase la cantidad requerida para convertirse en un verdadero adicto moriría de inmediato por efecto del sucedáneo. Extraiga usted misma las consecuencias. El esfuerzo de las autoridades por crear algo diabólico ha desembocado en la aparición de un ejército dirigido por asesinos, aunque reclutado entre farsantes e ilusos, que, a cambio del estigma y el envenenamiento con matarratas y maizena compran irresponsabilidad. El sistema vigente impone lo uno y vende lo otro. Mientras las fuerzas del orden se desmoralizan, y mientras el estado de cosas enriquece a un grupo creciente de personas que viven muy bien de defender, tratar o reprimir un mal inventado por la prohibición, usted, yo y los demás cabezas de familia somos el público que paga.
¿Qué hacer? Como los Estados prefieren seguir mintiendo, sólo nos queda defender la verdad en este asunto, tan recubierta de ignorancia e interesados mitos. La verdad, señora, es que no hay drogas buenas y malas, sino usos sensatos e insensatos de las mismas (como pasa con las armas de fuego, la energía nuclear y tantas otras cosas), que el uso sensato es infinitamente más probable cuando no hay mercado negro y que la ilegalización estimula toda suerte de abusos. La verdad es que no depende tanto de la (supuesta) heroína como de las condiciones impuestas a su consumo el que sea un vicio pagado con una abyecta vida y una abyecta muerte. La verdad es que había mil veces menos adictos-delincuentes cuando los médicos podían recetar opiáceos. La verdad es que curar la heroinomanía con metadona es como curar al alcohólico de whisky con ginebra y mucha hipocresía. La verdad es que el remedio puesto en práctica está agravando la enfermedad con ofertas de nuevos planes que son caricaturas del más fracasado y viejo, pues la receta de aumentar los castigos —incluso aplicando el de muerte— sólo logra encarecer aún más el producto, aumentando el negocio y consiguiendo que sea vendido por menores de edad, únicos irresponsables a nivel penal.
Coartada
Fíjese que tampoco sirve proponer subvenciones y empleos a las personas por el mero hecho de declararse heroinómanos. Estas medidas estimularían inmediatamente a muchos pobres, parados e infelices a poner los medios para declararse tales, multiplicando la cantidad de personas acogidas a la coartada y el papel de irresponsables víctimas. A usted y a mí nos queda el consuelo de pensar que el asunto es planetario. Pero el mal de muchos no dejará de ser consuelo para tontos. Nuestros protectores corrompen la sociedad en nombre de la salud pública, permitiendo que se venda basura a precios astronómicos, creando cofradías draculinas que dan de comer a mangantes y criminales y fundando una casta a quien la policía protege bajo la categoría de confidentes, aunque en privado les llame gusanos, por aquello de hacer posible una pesca. Es esa canalla quien controla hoy el mercado de todas las drogas ilegales.
Ya verá usted cómo en las próximas elecciones todos los partidos le piden el voto con grandes promesas, después de apoyar hace poco en las cortes aquello que hace crónico el actual estado de cosas. Quizás le he dicho cosas que preferiría no saber, que apartaría como fuere de su mente. Pero me pregunto si quienes le dicen lo que querría oír no serán quienes defienden la auténtica causa de sus desdichas.

Antonio Escohotado, El País, 23 de mayo de 1988, pág. 32

El calendario de los filósofos

Aquí podréis ver qué día nacieron la mayor parte de los filósofos más reconocidos de la historia, junto con sus años de nacimiento y muerte.

ENERO

1	Arthur Coleman Danto (1924-2013)
2
3	Marco Tulio Cicerón (106-43 a.C.)
4	Gianni Vattimo (1936)
5
6
7
8
9	Simone de Beauvoir (1908-1986)
10
11
12	Emmanuel Lévinas (1906-1995), Alasdair MacIntyre (1929)
13	Paul Feyerabend (1924-1994)
14
15	Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865)
16
17
18	Montesquieu (1689-1755), Gilles Deleuze (1925-1995)
19	Auguste Comte (1798-1857)
20
21
22	Francis Bacon (1561-1626)
23
24
25
26
27	Friedrich Wilhelm Joseph Schelling (1775-1854)
28
29
30
31

 

FEBRERO

1
2	Ayn Rand (1905-1982)
3	Simone Weil (1909-1943)
4
5
6
7	Thomas More (1478-1535)
8
9
10
11	Hans-Georg Gadamer (1900-2002)
12
13
14	Max Horkheimer (1895-1973)
15	Jeremy Bentham (1748-1832), Galileo Galilei (1564-1642)
16
17
18
19
20
21	John Rawls (1921-2002)
22	Arthur Schopenhauer (1788-1860)
23	Karl Jaspers (1883-1969)
24	Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494), Judith Butler (1956)
25
26
27
28	Michel de Montaigne (1533-1592)
29
30
31

 

MARZO

1	Georg Simmel (1858-1918)
2
3
4
5	Rosa Luxemburg (1871-1919)
6	Juan Luis Vives (1493-1540)
7
8
9
10
11
12	George Berkeley (1685-1753)
13
14	Maurice Merleau-Ponty (1908-1961)
15	Karl-Otto Apel (1922-2017)
16
17
18
19
20
21	Slavoj Zizek (1949)
22
23
24
25
26	John Langshaw Austin (1911-1960)
27
28	Daniel Dennett (1942)
29	Ernst Jünger (1895-1998)
30
31	René Descartes (1596-1650)

 

ABRIL

1
2
3
4
5	Thomas Hobbes (1588-1679)
6
7
8	Edmund Husserl (1859-1938), Emil Cioran (1911-1995)
9
10	Hugo Grocio (1583-1645)
11
12
13	Georg Lukács (1885-1971)
14	Moritz Schlick (1882-1936)
15
16
17
18	Samuel Phillips Huntington (1927-2008)
19
20	David Chalmers (1966)
21
22	Immanuel Kant (1724-1804), María Zambrano (1904-1991), Giorgio Agamben (1942)
23
24
25
26	Ludwig Wittgenstein (1889-1951)
27	Mary Wollstonecraft (1759-1797)
28
29
30
31

 

MAYO

1	Emmanuel Mounier (1905-1950)
2
3	Nicolás Maquiavelo (1469-1527)
4
5	Karl Marx (1818-1883), Sören Kierkegaard (1813-1855)
6	Sigmund Freud (1856-1939), Martha Nussbaum (1947)
7	David Hume (1711-1776), Olympe de Gouges (1748-1793)
8
9	José Ortega y Gasset (1883-1955)
10
11
12
13
14
15
16
17
18	Bertrand Russell (1872-1970), Rudolf Carnap (1891-1970)
19	Johann Gottlieb Fichte (1762-1814)
20	John Stuart Mill (1806-1873), Nancy Fraser (1947)
21
22
23
24
25
26
27
28
29	Oswald Spengler (1880-1936)
30	Mikhail Bakunin (1814-1876)
31

 

JUNIO

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18	Jürgen Habermas (1929)
19	Blaise Pascal (1623-1662)
20
21	Jean-Paul Sartre (1905-1980)
22
23	Alan Turing (1912-1954)
24
25	Willard Van Orman Quine (1908-2000)
26	Peter Sloterdijk (1947)
27	Michael Dummet (1925-2011)
28	Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)
29
30	Leopoldo Zea (1912-2004)
31

 

JULIO

1	Gottfried Wilhem Leibniz (1646-1716)
2
3	Franz Kafka (1883-1924)
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13	Adela Cortina (1947)
14
15	Walter Benjamin (1892-1940), Jacques Derrida (1930-2004)
16
17
18	Thomas Samuel Kuhn (1922-1996), Axel Honneth (1949)
19	Herbert Marcuse (1898-1979)
20
21
22
23
24
25
26	Jean-Luc Nancy (1940)
27	Jean Baudrillard (1929-2007)
28	Ludwig Feuerbach (1804-1872), Karl Popper (1902-1994)
29
30
31	Hilary Putnam (1926-2016), John Searle (1932)

 

AGOSTO

1
2
3
4
5
6	Nicolas Malebranche (1638-1715)
7
8
9
10	Jean-François Lyotard (1924-1998)
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27	Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831)
28	Jaume Balmes (1810-1848)
29	John Locke (1632-1704)
30
31

 

SEPTIEMBRE

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10	Georges Bataille (1897-1962)
11	Theodor Adorno (1903-1969)
12
13
14
15
16	Pietro Pomponazzi (1462-1525)
17
18
19
20
21
22
23
24	Gilles Lipovetsky (1944)
25
26	Martin Heidegger (1889-1976), Hans Reichenbach (1891-1953)
27
28
29	Miguel de Unamuno (1864-1936)
30
31

 

OCTUBRE

1
2
3	Philippa Foot (1920-2010)
4	Richard Rorty (1931-2007)
5	Denis Diderot (1713-1784)
6
7
8
9
10
11	Hans Kelsen (1881-1973)
12	Edith Stein (1891-1942)
13
14	Hannah Arendt (1906-1975)
15	Friedrich Nietzsche (1844-1900), Michel Foucault (1926-1984)
16	Louis Althusser (1918-1990)
17
18	Henri Bergson (1859-1941)
19	Masilio Ficino (1433-1499)
20
21
22
23
24
25
26
27
28	Erasmo de Rotterdam (1466-1536)
29	Alfred Jules Ayer (1910-1989)
30
31

 

NOVIEMBRE

1
2	Raimon Panikkar (1918-2010)
3
4	George Edwar Moore (1873-1958)
5
6
7	Albert Camus (1913-1960)
8	Gottlob Frege (1848-1925)
9	Imre Lakatos (1922-1974)
10
11
12
13	Agustín de Hipona (354-430), Saul Kripke (1940)
14
15
16	Robert Nozick (1938-2002)
17
18	Jacques Maritain (1882-1973)
19	Zygmunt Bauman (1925-2017)
20
21	Voltaire (1694-1778)
22
23
24	Baruch de Spinoza (1632-1677)
25
26
27
28	Claude Lévi-Strauss (1908-2009)
29
30
31

 

DICIEMBRE

1
2
3
4
5
6
7	Noam Chomsky (1928)
8
9	Peter Kropotkin (1842-1921)
10	Otto Neurath (1882-1945)
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24	Enrique Dussel (1934)
25	Julien Offray de La Mettrie (1709-1751)
26
27
28	Guy Debord (1931-1994)
29
30
31

A propòsit de Descartes

Foscor

Foscor. La més absoluta i extrema foscor. I en mig de tan intensa obscuritat, no-res. Només foscor. Una foscor infinita, inacabable. Impossible recordar quan va començar. Impossible saber-ho. Fa tant...

Havia sopat normal. Eren les onze de la nit, així que vaig anar a la meva habitació, vaig baixar les persianes, em vaig posar el pijama i em vaig ficar al llit. Com cada dia, no sóc d’anar a dormir tard. Em trobava bé. No tenia mal de cap, ni de panxa, ni em feia mal res. Crec que era el Dia de Tots Sants, però d’això no n’estic segur, potser era un altre dia.

En algun moment, durant la nit, em vaig despertar. Això ja no era inhabitual. A la meva edat poques vegades un dorm tota la nit d’una tirada. De jove mai no em despertava fins que tocava el despertador o cridava la meva mare el meu nom. No es veia res, ni tan sols una mica. Vaig mirar d’obrir el llum, però el braç no es va moure.

El primer que vaig pensar era que el tenia adormit, per això no em vaig preocupar gaire. Aquestes coses passen, sobretot si t’ha quedat en mala posició. Però de seguida em vaig adonar que passava alguna cosa més greu. L’altre braç tampoc responia a les meves ordres. Vaig intentar moure les mans, i els dits, les cames, el cap... El resultat era el mateix: el cos no m’obeïa.

Vaig decidir deixar passar un temps. Potser estava patint un bloqueig estrany i en uns minuts tot tornaria a la normalitat. Sí, segur que seria així. Només calia esperar una mica, vaig pensar. Tanmateix, passada una estona, em vaig començar a angoixar. Molt. Cada cop més. I vaig decidir cridar. Ja feia temps que vivia sol a casa, però si cridava prou fort, algú m’havia de sentir.

En aquell moment vaig veure que tot es complicava de veritat: no vaig poder emetre cap so. No podia parlar, no podia dir res. Ni fer cap soroll. Ni sentir-lo: cap so arribava a les meves oïdes, no escoltava res. M’havia tornat sord, mut, no veia res, i no podia moure cap part del cos. Pitjor encara: no sentia el meu cos. Em vaig adonar que no sentia fred, ni calor, res, ni tan sols aconseguia sentir la meva pròpia respiració. Vaig intentar tancar els ulls, o almenys parpellejar, i tampoc. Cap sensació física alimentava la meva ment, i cap ordre seva aconseguia actuar sobre ell.

Vaig trigar una estona, fins que definitivament ho vaig comprendre tot: el meu cos ja no era el meu cos. El meu pensament s’havia convertit en un pensament flotant en un marc de foscor, només amb si mateix, tancat en ell mateix. M’havia mort i era això el que hi ha després? Qui ho sap... L’únic que puc dir és que la meva ment va perdre la connexió amb el que jo considerava que era el meu cos, i del qual ja no sé res més, perquè no l’he tornat a veure. De fet, no he tornat a veure ni el meu cos, ni la meva habitació, ni els meus fills ni ningú.

Porto així des d’aquell dia, i encara no sé quan de temps ha passat. Dies, setmanes, anys, segles... com saber-ho? Només una cosa puc dir amb tota seguretat, i és que sé que existeixo, perquè penso. Sóc una ment que pensa. I això vol dir que estic viu. Potser m’he convertit en una divinitat. Es podria dir que sóc immortal... És fantàstic.

Però no sempre ho veig d’aquest color.. Si sóc sincer, he de reconèixer que hi ha moments que penso que la meva vida és una mena de càstig. No tinc res més que el meu jo. Sempre el meu jo. Si apareix algú altre, no és algú altre genuí, real. Els meus diàlegs són monòlegs encoberts. No hi ha mai un tu.

Quan tenia cos, reconec que vaig ser molt egoista. Anava sempre a la meva. Em relacionava amb els altres, però sempre pensant en primer lloc en el meu bé. Tot per interès. El meu interès. Doncs bé. Potser aquest és el meu càstig, i estic a l’infern...

Tot i així, sovint em ve a la ment la imatge de Sísif, muntanya amunt, muntanya avall, empenyent la seva roca, deixant-la caure quan arriba a dalt per després baixar a recollir-la, una vegada i una altra. Però... qui ens diu que el pobre Sísif no ha estat capaç, finalment, de fer suportable el seu destí? Per què no imaginar-lo portant la seva roca, cofoi, cantant i ballant, mentre recórrer el camí?

Aquesta idea m’inspira. No tinc cos, però el meu pensament és viu. No sento cap so, però puc escoltar la música en el meu interior. I em puc imaginar un cos, ballant al seu ritme. També altres cossos. Una banda de música sencera i un munt de gent ballant. I parlant , rient, somiant, lluitant, corrent, jugant... A vegades m’imagino que torno a tenir cos, i estic en un escenari, completament a les fosques, i explico tot el que penso, tot el que sento... I algú obre la llum.

(Llum a l’escenari. Final de l’obra.)

 

Joan Méndez