Què és un cafè filosòfic?

Els cafès filosòfics consisteixen en tertúlies o debats oberts a tothom que hi vulgui participar, entorn temàtiques relacionades amb allò que tradicionalment s’entén per filosofia: el sentit de la vida, en què consisteix la felicitat, el problema de la transcendència, què entenem per llibertat, què es l’amor, quin model d’Estat volem, la relació entre sentiment i raó, etc.

 

Aquest tipus de tertúlies s’inscriuen dins del marc del que des de fa uns anys s’està anomenant “Pràctica Filosòfica” o “Filosofia Aplicada”. I és que som cada vegada més els filòsofs que pensem que està molt bé que existeixi una filosofia acadèmica que treballi dins del marc escolar i universitari, però que la filosofia és molt més que una assignatura o una matèria curricular. L’objectiu del moviment de la Pràctica Filosòfica és mostrar-nos com el fet de filosofar ens pot ajudar en la nostra vida quotidiana.

 

Estem absolutament convençuts dels efectes positius que la reflexió filosòfica pot aportar a qualsevol persona. Per ser capaços, però, de pensar de manera crítica i reflexiva cal desplegar certa capacitat discursiva i argumentativa, així com familiaritzar-se en el debat i la contrastació d’opinions. D’això es desprenen no només beneficis individuals, sinó també col·lectius, doncs la discussió de les idees dins d’un marc de respecte per les persones afavoreix el desenvolupament d’una ciutadania vertaderament democràtica i més implicada amb la societat.

 

 

Quan van començar?

 

Fou l’any 1992 quan monsieur Marc Sautet començà a dirigir el seu primer Caphé-Philos en un dels cafès més famosos de París, el Cafe des Phares, situat a la Plaça de la Bastilla. Naixien d’aquesta manera els anomenats “cafès filosòfics”, els quals des de llavors començaren a estendre’s per altres locals de París i d’arreu de França, per passar posteriorment a molts altres països. Avui en dia trobem cafès filosòfics al Japó, USA, Canadà, Regne Unit, Amèrica del Sud, Alemanya, Bèlgica, Itàlia...  

 

 

Quin és l’objectiu dels cafès filosòfics?

 

La finalitat dels cafès filosòfics es la de promoure la participació ciutadana en un fòrum de debat d’esperit democràtic i lliure, facilitant així el desenvolupament de la societat civil i la consciència ciutadana en temes d’interès general.

 

Per participar no és necessari tenir coneixements previs de filosofia, només cal tenir ganes de raonar col·lectivament. L’objectiu  que es persegueix és crear espais de trobada per tal d’afavorir el diàleg entre els ciutadans i l’intercanvi d’idees de manera crítica i argumentativa, en un ambient agradable i amistós (només s’han de barallar les idees, no les persones).

 

 

On es poden fer?

 

Tal com indica el seu nom, una cafeteria és un bon lloc per dur a terme una tertúlia d’aquest tipus. Tanmateix, hi ha molts indrets on pot ser apropiat plantejar una activitat com la que proposem: centres culturals, universitats, escoles, museus, etc.

 

Un espai especialment adient per realitzar-los pensem que podria ser una biblioteca, lloc en el qual ja existeix el costum d’organitzar tertúlies literàries, de manera que la tertúlia filosòfica el que faria és venir a enriquir l’oferta cultural d’un tipus de trobades que actualment ja es fan, però en les quals enlloc de parlar sobre un llibre concret, es tracta de fomentar el diàleg entorn alguna qüestió problemàtica.

 

 

A qui va dirigit?

 

Com ja hem dit abans, per participar en un cafè filosòfic no cal tenir cap tipus de coneixement previ de filosofia. Només es necessita tenir ganes de raonar i enraonar per millorar el nostre coneixement i la nostra percepció del món, tant interior com exterior. S’adreça a tota mena de públics: gent gran, estudiants, professionals amb inquietuds humanístiques, etc.

 

 

Quina és la manera de fer en un cafè filosòfic?

 

Existeixen diverses maneres de fer. Podem distingir-los segons diferents paràmetres:

 

a) En quant a l’elecció del tema:

 

-      El tema s’anuncia amb anterioritat, de manera que la gent ja sap d’avançat de què es parlarà.

 

-      El tema es decideix a l’iniciar-se de la sessió entre tots els participants.

 

b) En quant a la manera de començar:

 

-      El filòsof assessor fa una exposició inicial, i a continuació s’inicia la discussió, adoptant aquest el paper d’animador i moderador.

 

-      El filòsof assessor de bon principi ocupa el paper d’animador i moderador, sense fer cap presentació del tema. En tot cas, deixa anar alguna pregunta per a començar.

 

c) En quant al material que s’empra:

 

-      Imitant las tertúlies literàries, es plantegen algunes lectures prèvies (textos seleccionats) que els participants que ho desitgin poden llegir com a preparació.

 

-      No es parteix de cap material previ, sinó que cada participant opina a partir de la seva pròpia experiència i de les lectures que ell mateix ja hagués realitzat anteriorment pel seu compte.

 

d) En quant a les regles de funcionament:

 

-      Hi ha cafès filosòfics on des del principi s’estableixen unes condicions per al debat, que són llegides als participants i que inclouen clàusules de tot tipus. Qui estableix exactament quines normes van a funcionar en els seus cafès és cadascun dels animadors. Algunes d’aquestes regles són del tipus: té prioritat en l’ús de la paraula la persona que encara no hagi intervingut, o cap exposició pot ser més llarga de tant temps, etc.

 

-      Es deixa que sigui el sentit comú el que assenyali quin ha de ser el comportament adequat, tractant el filòsof assessor de sortejar “amb mà esquerra” les situacions que dificultin la bona marxa de la sessió.

 

e) En quant a la possibilitat d’assistir:

 

-      De lliure entrada

 

-      Es paga entrada per assistir. En aquest cas la sessió normalment segueix la dinàmica de: exposició tipus conferència + debat

 

 

Temes

 

Els temes més habituals als cafès filosòfics són aquells que tenen a veure amb qüestions existencials i vivencials. No semblaria massa  oportú organitzar un debat obert al públic en general sobre una qüestió molt específica de lògica o metafísica. (Per exemple, és dubtós que molta gent s’animés a assistir a una tertúlia sobre l’ús del condicional a la lògica de primer ordre, o sobre el concepte de substància a Descartes. De tota manera, pot haver-hi qui es vegi amb cor d’anunciar sessions amb títols semblants, i potser puguin funcionar en grans capitals.)