Les relacions familiars. Què impliquen els lligams per parentesc?
A càrrec de: Mariano Fernández, Juan Carlos Gómez i Joan Méndez
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Dia i Hora: Dimarts 23 de desembre, a les 19 h.
Pel·lícula associada: "El somni de Cassandra".
Entrada lliure
La vida com a espectacle. Models i màscares en la societat contemporània.
A càrrec de: Mariano Fernández, Juan Carlos Gómez i Joan Méndez
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Dia i Hora: Dimarts 25 de novembre, a les 19 h.
Pel·lícula associada: "Noviembre".
Entrada lliure
Teatre-Fòrum filosòfic
Representació teatral de l’obra La mort d’en Sòcrates a càrrec del grup Dionisos. A continuació, intervindran quatre experts en filosofia: Marta Figueras (UAB), Miguel Candel (UB), Mariano Fernández (filòsof i escultor) i Enric Galbis (Nova Acròpolis). Modera el debat: Joan Méndez (afpc).
Lloc: Ateneu de Barcelona.
Dia i hora: 20 de novembre, a les 19’15 h.
Entrada lliure.
Què és la realitat?
A càrrec de: Joan Méndez
Lloc: Casal de la Gent Gran (al costat de la Biblioteca Josep Badia)
Dia i Hora: Dijous, 13 de novembre, a les 20’15 h.
Entrada lliure
L’experiència estètica. Una aproximació filosòfica entorn l’art i la bellesa.
A càrrec de: Mariano Fernández, Juan Carlos Gómez i Joan Méndez
Lloc: Biblioteca Roca Umbert
Dia i Hora: Dimarts 28 d’octubre, a les 19 h.
Pel·lícula associada: "El loco del pelo rojo".
Entrada lliure
¿Qué es educar? ¿Preparar a los alumnos para superar un examen, o formarlos en la excelencia como personas? ¿Son compatibles ambas cosas? Y por otro lado: ¿Hay límites en la relación que se pueda establecer entre profesor y alumno? Éstas y otras cuestiones aparecen reflejadas en esta valiente y provocadora obra del dramaturgo inglés Alan Bennet. Estrenada en el Teatro Nacional de Londres, The History Boys, bajo la dirección de Nicholas Hytner obtuvo un éxito rotundo, cruzando rápidamente el Atlántico para llegar a Broadway, cosechando seis premios Tony y tres Olivier.
La obra llega ahora al magníficamente remodelado Teatro Goya de Barcelona, bajo la dirección de Josep Maria Pou, quien además aparece en la misma en la figura de un veterano profesor de lengua y literatura de métodos poco convencionales. Cuando el director del colegio de élite en el que trabaja contrate a un joven maestro con la finalidad específica de ayudar a los chicos a preparar sus pruebas de acceso a Oxford y Cambridge, se hará patente en seguida el contraste entre sus diferentes maneras de hacer y de pensar.
Si el guión es inteligente y lleno de fuerza, hay que decir que su puesta en escena en esta versión catalana es, sencillamente, extraordinaria. La obra goza de un ritmo sobresaliente, que hace que sus dos hora y media (incluido el descanso) se pasen sin dar crédito a lo que indica el reloj. Josep Maria Pou, Josep Minguell, Maife Gil y Jordi Andújar representan sus papeles con maestría (valga la redundancia), mientras que los ocho jóvenes promesas que interpretan el papel de alumnos (Nao Albet, Javier Beltrán, Oriol Casals, Alberto Díaz, Xavi Francès, Llorenç González, Jaume Ulled y Ferran Vilajosana) nos sorprenden con una madurez interpretativa absolutamente inusual. Son un claro ejemplo de lo que puede hacerse cuando el talento va unido a una sabia dirección. Sin duda, auguramos a todos ellos un gran futuro en el mundo del teatro.
Vayan a verla. Disfrutarán. (Y se me permiten, fíjense en Dakin – Alberto Díaz-, porque este chico dará que hablar. Al tiempo.)
Principis morals i responsabilitat social
A càrrec de: Joan Méndez
Lloc: Casal de la Gent Gran (al costat de la Biblioteca Josep Badia)
Dia i Hora: Dijous, 16 d’octubre, a les 20’15 h.
Entrada lliure
Els cafès filosòfics consisteixen en tertúlies o debats oberts a tothom que hi vulgui participar, entorn temàtiques relacionades amb allò que tradicionalment s’entén per filosofia: el sentit de la vida, en què consisteix la felicitat, el problema de la transcendència, què entenem per llibertat, què es l’amor, quin model d’Estat volem, la relació entre sentiment i raó, etc.
Aquest tipus de tertúlies s’inscriuen dins del marc del que des de fa uns anys s’està anomenant “Pràctica Filosòfica” o “Filosofia Aplicada”. I és que som cada vegada més els filòsofs que pensem que està molt bé que existeixi una filosofia acadèmica que treballi dins del marc escolar i universitari, però que la filosofia és molt més que una assignatura o una matèria curricular. L’objectiu del moviment de la Pràctica Filosòfica és mostrar-nos com el fet de filosofar ens pot ajudar en la nostra vida quotidiana.
Estem absolutament convençuts dels efectes positius que la reflexió filosòfica pot aportar a qualsevol persona. Per ser capaços, però, de pensar de manera crítica i reflexiva cal desplegar certa capacitat discursiva i argumentativa, així com familiaritzar-se en el debat i la contrastació d’opinions. D’això es desprenen no només beneficis individuals, sinó també col·lectius, doncs la discussió de les idees dins d’un marc de respecte per les persones afavoreix el desenvolupament d’una ciutadania vertaderament democràtica i més implicada amb la societat.
Quan van començar?
Fou l’any 1992 quan monsieur Marc Sautet començà a dirigir el seu primer Caphé-Philos en un dels cafès més famosos de París, el Cafe des Phares, situat a la Plaça de la Bastilla. Naixien d’aquesta manera els anomenats “cafès filosòfics”, els quals des de llavors començaren a estendre’s per altres locals de París i d’arreu de França, per passar posteriorment a molts altres països. Avui en dia trobem cafès filosòfics al Japó, USA, Canadà, Regne Unit, Amèrica del Sud, Alemanya, Bèlgica, Itàlia...
Quin és l’objectiu dels cafès filosòfics?
La finalitat dels cafès filosòfics es la de promoure la participació ciutadana en un fòrum de debat d’esperit democràtic i lliure, facilitant així el desenvolupament de la societat civil i la consciència ciutadana en temes d’interès general.
Per participar no és necessari tenir coneixements previs de filosofia, només cal tenir ganes de raonar col·lectivament. L’objectiu que es persegueix és crear espais de trobada per tal d’afavorir el diàleg entre els ciutadans i l’intercanvi d’idees de manera crítica i argumentativa, en un ambient agradable i amistós (només s’han de barallar les idees, no les persones).
On es poden fer?
Tal com indica el seu nom, una cafeteria és un bon lloc per dur a terme una tertúlia d’aquest tipus. Tanmateix, hi ha molts indrets on pot ser apropiat plantejar una activitat com la que proposem: centres culturals, universitats, escoles, museus, etc.
Un espai especialment adient per realitzar-los pensem que podria ser una biblioteca, lloc en el qual ja existeix el costum d’organitzar tertúlies literàries, de manera que la tertúlia filosòfica el que faria és venir a enriquir l’oferta cultural d’un tipus de trobades que actualment ja es fan, però en les quals enlloc de parlar sobre un llibre concret, es tracta de fomentar el diàleg entorn alguna qüestió problemàtica.
A qui va dirigit?
Com ja hem dit abans, per participar en un cafè filosòfic no cal tenir cap tipus de coneixement previ de filosofia. Només es necessita tenir ganes de raonar i enraonar per millorar el nostre coneixement i la nostra percepció del món, tant interior com exterior. S’adreça a tota mena de públics: gent gran, estudiants, professionals amb inquietuds humanístiques, etc.
Quina és la manera de fer en un cafè filosòfic?
Existeixen diverses maneres de fer. Podem distingir-los segons diferents paràmetres:
a) En quant a l’elecció del tema:
- El tema s’anuncia amb anterioritat, de manera que la gent ja sap d’avançat de què es parlarà.
- El tema es decideix a l’iniciar-se de la sessió entre tots els participants.
b) En quant a la manera de començar:
- El filòsof assessor fa una exposició inicial, i a continuació s’inicia la discussió, adoptant aquest el paper d’animador i moderador.
- El filòsof assessor de bon principi ocupa el paper d’animador i moderador, sense fer cap presentació del tema. En tot cas, deixa anar alguna pregunta per a començar.
c) En quant al material que s’empra:
- Imitant las tertúlies literàries, es plantegen algunes lectures prèvies (textos seleccionats) que els participants que ho desitgin poden llegir com a preparació.
- No es parteix de cap material previ, sinó que cada participant opina a partir de la seva pròpia experiència i de les lectures que ell mateix ja hagués realitzat anteriorment pel seu compte.
d) En quant a les regles de funcionament:
- Hi ha cafès filosòfics on des del principi s’estableixen unes condicions per al debat, que són llegides als participants i que inclouen clàusules de tot tipus. Qui estableix exactament quines normes van a funcionar en els seus cafès és cadascun dels animadors. Algunes d’aquestes regles són del tipus: té prioritat en l’ús de la paraula la persona que encara no hagi intervingut, o cap exposició pot ser més llarga de tant temps, etc.
- Es deixa que sigui el sentit comú el que assenyali quin ha de ser el comportament adequat, tractant el filòsof assessor de sortejar “amb mà esquerra” les situacions que dificultin la bona marxa de la sessió.
e) En quant a la possibilitat d’assistir:
- De lliure entrada
- Es paga entrada per assistir. En aquest cas la sessió normalment segueix la dinàmica de: exposició tipus conferència + debat
Temes
Els temes més habituals als cafès filosòfics són aquells que tenen a veure amb qüestions existencials i vivencials. No semblaria massa oportú organitzar un debat obert al públic en general sobre una qüestió molt específica de lògica o metafísica. (Per exemple, és dubtós que molta gent s’animés a assistir a una tertúlia sobre l’ús del condicional a la lògica de primer ordre, o sobre el concepte de substància a Descartes. De tota manera, pot haver-hi qui es vegi amb cor d’anunciar sessions amb títols semblants, i potser puguin funcionar en grans capitals.)