Les drogues i la filosofia

Deia Octavio Paz a la seva obra Corriente alterna que “Las drogas son nihilistas: socaban todos los valores y derrocan radicalmente todas las ideas que tenemos acerca del bien y del mal, de lo que es justo y lo que es injusto, lo permitido y lo prohibido. Su acción es una parodia de nuestra moralidad basada en el premio y el castigo.” En el Programa de Control Internacional de la Droga de les Nacions Unides, que es pot llegir en el seu Informe sobre la droga en el món, llegim el següent: “El fenomen de la droga té conseqüències úniques entre tots els aspectes que conformen la vida de la població afectada: compromet la salut de l’individu, el desenvolupament polític i econòmic, així com la seguretat en els carrers i l’estabilitat dels governs.” Tanmateix, sembla que l’ésser humà des de temps immemorials i a tot arreu del planeta, ha conviscut amb les drogues, cercant amb el seu consum l’alteració deliberada del seu estat de consciència. La presència de les drogues la trobem en un bon nombre de rituals religiosos, s’han apropat a elles molts artistes a l’hora d’afavorir l’arribada de les muses, i es ben conegut que alguns  científics, com ara Sigmund Freud, en feren un ús habitual.En el cas de la filosofia, pensadors com Walter Benjamin, Gilles Deleuze, Michel Foucault o l’espanyol Antonio Escohotado (per alguns la màxima autoritat actual sobre el tema), han dedicat un bon nombre de pàgines a parlar-ne entorn els efectes de les drogues a partir de la seva experiència personal, i a reflexionar-ne sobre les polítiques que apliquen els governs al voltant de les drogues, les quals, per bé o per mal, cada vegada tenen una presència major a la nostra societat.

Joan Méndez