"El RESPECTE"
Entrada lliure.
"L’HOME ÉS UN DEU QUAN SOMIA I UN CAPTAIRE QUAN REFLEXIONA"
Taller dinamitzat per l’equip de filòsofs de Granollers format per Mariano Fernández, Joan Carles Gómez i Joan Méndez Camarasa.
Entrada lliure.
ENAMORAR-SE
Taller dinamitzat per l’equip de filòsofs de Granollers format per Mariano Fernández, Joan Carles Gómez i Joan Méndez Camarasa.
Entrada lliure.
La vida és teatre?
La mare de Forrest Gump ens deia allò de “La vida es como una caja de bombones, nunca sabes lo que te va a tocar.” El dramaturg Calderón de la Barca ens regalava uns versos on es preguntava: “¿Qué es la vida?”, per a continuació respondre: “Un frenesí, una ilusión, una sombra, una ficción” doncs, en realitat, “la vida es sueño, y los sueños, sueños son.” Jorge Manrique ens deia que “nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar, que es el morir...” I és que molt sovint s’han fet servir metàfores per mirar de definir què és la vida. Shakespeare fa dir a Macbeth que “la vida es un cuento contado por un idiota, lleno de rabia y de furia, que no significa nada”, mentre que Charles Chaplin afirmava que “la vida es una obra de teatro que no permite ensayos”.
Ens podem preguntar fins a quin punt ens aporta quelcom interessant la identificació o comparació de la vida amb el teatre. Què guanyem amb la metàfora vida-teatre? El nostre cafè filosòfic partí de la pregunta inicial tot convidant als assistents a respondre amb un “sí” o un “no”. De seguida diverses veus van aixecar-se per defensar afirmativament que la vida és, veritablement, pur teatre. Tot i així, sortiren posicions diferents: per a alguns, fem teatre de manera inevitable, quan estem envoltats de gent, ja que el joc social implica posar-se “la màscara” (etimologia del mot “persona”); per a altres, fins i tot quan restem sols a casa, la nostra conducta continua essent teatre, car també actuem per a nosaltres mateixos, interpretant el paper que ens han inculcat que hem de seguir.
Tanmateix, la insistència en trobar elements en comú entre la vida i el teatre va derivar cap a l’associació entre “fer teatre” i el que té a veure amb la falsedat, la mentida, la ficció, l’exageració, etc. que per a alguns són el pa de cada dia en les relacions diàries, tant familiars com laborals. Així, la qüestió del rol, el fet d’haver d’acomodar el nostre comportament a cada context i situació semblava incidir de manera inequívoca en la teatralitat de les nostres vides. Però, quan més semblava que aquesta identificació entre vida i teatre anava guanyant terreny, van començar a aparèixer crítiques que tractaven de posar límits a la metàfora, com no podia ser d’una altra forma, doncs deixar de fer-ho implicaria caure en l’abús de la pròpia metàfora. D’aquesta manera, es va destacar que no s’havia de confondre el que de vegades ens haguéssim de comportar de distinta manera segons la circumstància: reunió d’amics, trobada familiar, entrevista de feina, etc. amb el fet de deixar de ser “autèntics”. Per què suposar que el nostre veritable “jo” correspon al mode com ens comportem, per exemple, quan estem amb les persones amb qui tenim més confiança, donant a entendre que en tota la resta de contextos no és també el nostre jo qui s’està mostrant?
Reconèixer que un fa teatre quan actua davant dels altres, perquè ho fa des d’una identitat que no és la pròpia, sinó una que està adoptant per adaptar-se a allò que s’espera d’ell o perquè l’interessa fer-ho així per la raó que sigui, suposa partir d’una determinada concepció de què configura el nostre jo, la qual comportaria una visió un tant rígida del subjecte, que només seria “ell mateix” quan mostra una cara concreta del poliedre que incorpora totes les seves possibilitats. El debat finalitzà recollint com tot això es relaciona la qüestió de la llibertat humana i la seva capacitat per poder suportar la pressió que exerceix la societat per tirar endavant a la vida amb una major o menor dosi de teatralitat. Ja poden tornar a connectar els seus telèfons mòbils. La funció ha finalitzat...
Día y Hora: Jueves 11 de abril, de 19 a 21 h.
Lugar: Sala cultural de El Corte Inglés de Avenida Puerta del Ángel 19, de Barcelona.
Coordina: Joan Méndez
Entrada gratuita. Aforo limitado a la capacidad de la sala.
Filosofia medieval i del Renaixement
Centre cultural Casa Elizalde
Adreça: C/ València, 302. Barcelona.
Calendari: Inici 22 d’abril (8 sessions)
Dia i hora: dilluns, 17 - 18’30 h.
Professor: Joan Méndez Camarasa
Descripció del taller: Després de la desaparició de les polis gregues a causa de les conquestes d’Alexandre el Gran, la filosofia viurà el desenvolupament i posterior caiguda de l’imperi romà, que obrirà pas a l’Edat Mitjana. Al llarg d’aquest temps, el cristianisme marcarà decisivament l’activitat cultural i filosòfica d’Occident. Repassarem les concepcions filosòfiques més significatives de la Patrística i l’Escolàstica, a més de les principals aportacions de la filosofia musulmana.
També abordarem les claus del Nominalisme, per entrar finalment en les aportacions de Francesco Petrarca, considerat el primer humanista. Petrarca desplegà una extraordinària admiració cap a l’Antiguitat clàssica que, des d’Itàlia, impregnarà l’esperit filosòfic dels dos segles següents a tota Europa.
Objectius/ Metodologia del taller:
La dinàmica consistirà en classe magistral més comentari de textos i d’escenes cinematogràfiques que serveixen com a bon exemple de determinades teories o concepcions filosòfiques.
Programa:
La Patrística
Filosofia bizantina, àrab i jueva
L’Escolàstica
El Nominalisme
L’humanisme renaixentista i el naixement de l’Acadèmia florentina
L’escepticisme de Michel de Montaigne
El realisme polític de Maquiavel versus les utopies renaixentistes
La crítica religiosa: Luter i Erasme
Cinema i pensament 3
Centre cultural Casa Elizalde
Adreça: C/ València, 302. Barcelona.
Calendari: Del 25 d’abril al 20 de juny (8 sessions)
Dia i hora: dijous, 20 - 21’30 h.
Professor: Joan Méndez Camarasa
Descripció del taller
El curs de “Filmosofia: cinema i pensament" aportarà l’anàlisi a cadascuna de les sessions d’una de les gran pel·lícules de la història del cinema, però des del punt de vista de la seva relació amb la filosofia i el pensament crític.
Objectius/ Metodologia del taller
La dinàmica consistirà en la presentació d’algunes de les escenes més significatives de cadascun d’aquests films, per tal de destacar la seva relació amb qüestions filosòfiques de fons i suscitar el debat i la discussió posterior entorn les mateixes. D’aquesta manera, les imatges fílmiques es converteixen en el material de partida que ens permet identificar i exemplificar tot un conjunt de problemàtiques ben presents en el discurs filosòfic.
Programa:
Sessió 1:
Carl Theodor Dreyer: Ordet
Sessió 2:
Agnieszka Holland: Copying Beethoven
Sessió 3:
John Huston: Freud, passió secreta
Sessió 4:
Achero Mañas: Noviembre
Sessió 5:
Iain Softley: K-Pax
Sessió 6:
Jon Avnet: Tomàquets verds fregits
Sessió 7:
Dennis Gansel: L’onada
Sessió 8:
Fernando León de Aranoa: Los lunes al Sol
No és imprescindible haver vist les pel·lícules per seguir les sessions, tot i que naturalment haver-les vist facilita el seguiment. De tota manera, no es partirà del supòsit de què s’hagin vist abans. Tampoc es demanen coneixements previs de filosofia.
Teatro
Cordura, razón, lógica, sentido; locura, delirio, demencia, absurdidad. ¿Dónde están los límites? ¿Dónde están las fronteras? Il·lògic es una pieza teatral que nos presenta una serie de personas en un centro psiquiátrico, tratando de hallar su lugar en un mundo que los cataloga como locos. ¿Lo son?
"Si estic malalta, però jo crec que no, canvia alguna cosa? Em faran un tractament diferent de si estic malalta i crec que ho estic? Per a cada pacient tenen dos tractaments, un per si reconeix que està sonat i altre per si no?" Berta.
Podeu adquirir en PDF o en paper aquesta publicació a la pàgina:
http://www.bubok.es/libros/220345/Illogic
FILMOSOFIA
Les trobades es celebraran el quart divendres de mes de les 18.30h a 20h a la Biblioteca de Cardedeu. Des de la Biblioteca es deixarà en préstec la pel·lícula en format DVD als participants.
Divendres 22 de febrer
Matrix (1999)
Escrita i dirigida pels germans Wachowski
Divendres 22 de març
El setè segell (1957)
dirigida per Ingmar Bergman
Divendres 26 d’abril
Dogville (2003)
escrita y dirigida por Lars von Trier
Divendres 24 de maig
Atrapat en el temps (1993)
dirigida por Harold Ramis
Divendres 28 de juny
Àgora (2009)
Una pel·lícula d’Alejandro Amenàbar