Curs de formació

Cinema i pensament 2

Centre cultural Casa Elizalde

www.casaelizalde.com

Adreça: C/ València, 302. Barcelona.

Calendari: Inici 24 de gener (8 sessions)

Dia i hora: dijous, 20 - 21’30 h.

Professor: Joan Méndez Camarasa

 

Descripció del taller

El curs de “Filmosofia: cinema i pensament" aportarà l’anàlisi a cadascuna de les sessions d’una de les gran pel·lícules de la història del cinema, però des del punt de vista de la seva relació amb la filosofia i el pensament crític.

Objectius/ Metodologia del taller

La dinàmica consistirà en la presentació d’algunes de les escenes més significatives de cadascun d’aquests films, per tal de destacar la seva relació amb qüestions filosòfiques de fons i suscitar el debat i la discussió posterior entorn les mateixes. D’aquesta manera, les imatges fílmiques es converteixen en el material de partida que ens permet identificar i exemplificar tot un conjunt de problemàtiques ben presents en el discurs filosòfic.

 

Programa:

Sessió 1:

Peter Weir: El show de Truman

Sessió 2:

Jonathan Dayton y Valerie Faris: Pequeña Miss Sunshine

Sessió 3:

Ventura Pons: El perquè de tot plegat.

Sessió 4:

Alejandro Amenábar: Àgora

Sessió 5:

Harold Ramis: Atrapat en el temps

Sessió 6:

Bernardo Bertolucci: Somniadors

Sessió 7:

Pinchas Perry: El dia que Nietzsche va plorar

Sessió 8:

Wolfgang Becker: Good bye, Lenin

 

No és imprescindible haver vist les pel·lícules per seguir les sessions, tot i que naturalment haver-les vist facilita el seguiment. De tota manera, no es partirà del supòsit de què s’hagin vist abans. Tampoc es demanen coneixements previs de filosofia.

Curs de formació

Aristòtil i la filosofia hel·lenística

Centre cultural Casa Elizalde

www.casaelizalde.com

Adreça: C/ València, 302. Barcelona.

Calendari: Inici 21 de gener (8 sessions)

Dia i hora: dilluns, 17 - 18’30 h.

Professor: Joan Méndez Camarasa

 

Descripció del taller

 

El curs consistirà en un desplegament de les teories filosòfiques del més gran deixeble de Plató i fundador del Liceu, el gran mestre Aristòtil, així com dels corrents de pensament que sorgiren arran de la caiguda del model de la polis i l’aparició de l’Imperi alexandrí: epicureisme, estoïcisme i escepticisme.

 

 

Objectius/ Metodologia del taller

La dinàmica consistirà en l’explicació dels continguts del curs per part del professor, acompanyat de la presentació de textos representatius de cadascuna de les temàtiques i autors que es vagin treballant.

 

 

Programa:  

 

Sessió 1: Aristòtil: vida i obres 

 

Sessió 2: La lògica aristotèlica

 

Sessió 3: Física i metafísica aristotèliques

 

Sessió 4: Ètica i Política en el pensament aristotèlic

 

Sessió 5: El Jardí d’Epicur

 

Sessió 6: La filosofia estoica

 

Sessió 7: L’escepticisme hel·lenístic

 

Sessió 8: L’eclecticisme filosòfic

 

Cafè filosòfic a Granollers

LA MONOTONIA DEL VIURE: L’ETERN RETORN

Taller dinamitzat per l’equip de filòsofs de Granollers format per Mariano Fernández, Joan Carles Gómez i Joan Méndez Camarasa. 

Entrada lliure.

Dia i Hora: dimarts 22 de gener, a les 19 h.

Durada: 90 minuts

Lloc: Biblioteca Roca Umbert

      C/Prat de la Riba, 77; 08401 Granollers

      Tel. [phone]
      [e-mail]

Lectures recomenades: 

• Friedrich Nietzsche, Així parlà Zaratustra.
• Arthur Schopenhauer, La estética del pesimismo: el mundo como voluntad y como representación. 

50 PC Locke

1. Cronología de John Locke.
2. Ciudades de nacimiento y muerte de Locke.
3. ¿Quién dijo de él en sus Cartas filosóficas: “Nunca hubo quizá un espíritu más sensato, más metódico, un lógico más exacto que el sr. Locke; no era, sin embargo, un gran matemático.”?
4. ¿En qué corriente filosófica se sitúa Locke?
5. ¿Qué obra escribió en 1667 y no llegó a publicar?
6. ¿Qué texto de 1689, escrito en latín y cuya primera publicación tuvo lugar en Holanda, trataba la misma temática?
7. ¿Cuál era la posición de John Locke respecto a la existencia de principios o ideas innatas en la mente humana?
8. ¿Qué significa que un filósofo es empirista?
9. ¿Qué dos ciencias atrajeron especialmente el interés de Locke?
10. ¿Cómo se denomina la Revolución Inglesa de 1688?
11. ¿En qué país se exilió en 1684, siguiendo el ejemplo de su protector, lord Ashley, conde de Shaftesbury?
12. ¿Qué defiende la doctrina del contractualismo?
13. ¿En qué tres poderes debe estar dividido el Estado según Locke?
14. ¿De qué debe ocuparse cada uno de ellos?
15. ¿A qué se refiere la expresión “estado de naturaleza” en el ámbito de la filosofía política?
16. ¿Qué distinta opinión tenían del mismo Thomas Hobbes y John Locke?
17. Cita tres destacados representantes del empirismo británico de los siglos XVII y XVIII?
18. ¿Cuál es el origen de nuestras ideas simples según Locke?
19. ¿Qué pensaba Locke de la distinción entre cualidades primarias y cualidades secundarias de los objetos, mantenida anteriormente por Galileo o Descartes?
20. ¿Cuál fue la posición de Locke respecto a la posibilidad de conocer la naturaleza o esencia de las cosas?
21. ¿Cómo llama Locke a las imágenes y representaciones que nosotros nos hacemos de los objetos?
22. ¿Dónde sitúa la clave de la identidad personal John Locke?
23. ¿Cuál fue la posición de Locke respecto a la afirmación de que existían dos clases de entidades radicalmente diferentes: las mentes y los objetos materiales?
24. ¿De qué modo se forman en nuestra mente las ideas abstractas según Locke?
25. ¿Qué opinaba acerca de su posible correlato objetivo en la realidad, es decir, de si el mundo está organizado según las distinciones que establecemos mediante el lenguaje  (a través del cual designamos mediante palabras dichas ideas abstractas)?
26. ¿Cuál es considerada la obra más importante de Locke en el campo de la epistemología?
27. ¿Qué significa la expresión “derechos naturales” del ser humano?
28. ¿Qué tres derechos naturales consideraba Locke que eran indiscutibles?
29. ¿Qué opinión tenía Locke acerca del absolutismo político?
30. ¿Cuál es el poder supremo del Estado liberal según Locke y en quién reside en última instancia?
31. ¿Locke era partidario de un Estado laico o confesional?
32. ¿Por qué razón?
33. ¿Con quiénes dice que no hemos de ser tolerantes, en su Carta sobre la tolerancia?
34. ¿Cómo justificaba dicha exclusión?
35. ¿Qué pensador, autor del libro Pensamientos sobre el cometa de 1680, publicado en 1683, defendió la teoría del “ateo virtuoso”?
36. ¿A qué cometa se refería?
37. ¿Según Locke, las ideas que formamos a partir de la sensación y la reflexión son producto de una recepción pasiva por parte nuestra o son producto de la actividad de nuestra mente?
38. ¿Qué filósofo destacará por tratar de superar la dicotomía racionalismo/empirismo al contestar a la pregunta anterior de modo distinto y tratar de fundamentar dicho planteamiento?
39. ¿Cómo según Locke, en el estado de naturaleza, logra el hombre convertirse en propietario por derecho natural de cualquier producto que exista?
40. ¿Cuál sería el único límite que existe a dicha forma de apropiación, según Locke?
41. ¿Qué factor se considera que, no obstante, complica la aplicación de ese límite o lo pone en entredicho?
42. ¿Por qué los hombres decidirían pactar la creación de un Estado y salir del estado de naturaleza, según Locke?
43. ¿En qué año se había publicado la obra de Thomas Hobbes conocida como Leviatán?
44. ¿A qué líder político y militar inglés dedicó Locke dos poemas en su honor?
45. ¿En qué año tuvo lugar la Declaration of Rights, en la que se establecerá que las decisiones que tome el Parlamento prevalecen con respecto a la voluntad del rey?
46. ¿Quién gobernaba entonces en Inglaterra?
47. ¿En qué caso según Locke es legítima la rebelión del pueblo contra el gobernante?
48. ¿Qué importante empirista defendió el método inductivo en la investigación de la naturaleza en su Novum Organon de 1620?
49. ¿Qué papel otorga a la razón el empirismo?
50. ¿En qué situación podría ser legítimo que el gobernante incumpliera deliberadamente la ley? 

Cafè filosòfic a Granollers

MORIR

Taller dinamitzat per l’equip de filòsofs de Granollers format per Mariano Fernández,Joan Carles Gómez i Joan Méndez Camarasa. 

Entrada lliure.

Dia i Hora: dimarts 18 de desembre, a les 19 h.

Durada: 90 minuts

Lloc: Biblioteca Roca Umbert

      C/Prat de la Riba, 77; 08401 Granollers

      Tel. [phone]
      [e-mail]

Cafè filosòfic a Granollers

EL PLAER

 

Taller dinamitzat per l’equip de filòsofs de Granollers format per Mariano Fernández,Joan Carles Gómez i Joan Méndez Camarasa. 

Entrada lliure.

Dia i Hora: dimarts 23 d'octubre a les 19 h.

Durada: 90 minuts

Lloc: Biblioteca Roca Umbert

      C/Prat de la Riba, 77; 08401 Granollers

      Tel. [phone]
      [e-mail]

Curs de formació

Filosofia i Polis: La Il·lustració Grega

Centre cultural Casa Elizalde

www.casaelizalde.com

Adreça: C/ València, 302. Barcelona.

Calendari: Inici l'1 d’octubre (8 sessions)

Dia i hora: dilluns, 17 - 18’30 h.

Professor: Joan Méndez Camarasa

 

La filosofia, la ciència i l’art que es van cultivar a l’antiga Grècia representen el bressol de la nostra cultura occidental. En aquest curs aprofundirem en el pensament dels seus grans mestres: Sòcrates, Plató i Aristòtil, examinant de quina manera les respostes que van donar als problemes filosòfics del seu temps continuen éssent una font d’inspiració per a nosaltres.  

Programa:  

1. L'albada del pensament filosòfic 

2. Els presocràtics 

3. La Sofística

 4. El mètode i el daimon a la filosofia socràtica

5. El judici i la condemna a Sòcrates           

6. Plató: Metafísica i epistemologia

7. Plató: Model utòpic de l'Estat

8. Plató: Cosmologia i darreres aportacions

Curs de formació

FILMOSOFIA: Cinema i Pensament

Nom professor/a: Joan Méndez Camarasa

Dia i hora: Dijous, de 20 a 21’30 h.

Dates: A partir del 4 d'octubre

Lloc: Centre cultural Casa Elizalde

Descripció del taller

El curs de “Filmosofia: cinema i pensament" aportarà l’anàlisi a cadascuna de les sessions d’una de les gran pel·lícules de la història del cinema, però des del punt de vista de la seva relació amb la filosofia i el pensament crític.

Objectius/ Metodologia del taller

La dinàmica consistirà en la presentació d’algunes de les escenes més significatives de cadascun d’aquests films, per tal de destacar la seva relació amb qüestions filosòfiques de fons i suscitar el debat i la discussió posterior entorn les mateixes. D’aquesta manera, les imatges fílmiques es converteixen en el material de partida que ens permet identificar i exemplificar tot un conjunt de problemàtiques ben presents en el discurs filosòfic.

Sessions:

 

Sessió 1:

Stanley Kubrick: La taronja mecànica

Sessió 2:

Alfred Hitchcok: La soga

Sessió 3:

Ingmar Bergman: El setè segell. 

Sessió 4:

Peter Weir: El club dels poetes morts

Sessió 5:

Milos Forman: Alguien voló sobre el nido del cuco

Sessió 6:

Roberto Rossellini: Sòcrates

Sessió 7:

Germans Wachowski: Màtrix

Sessió 8:

Spike Jonze: Com ser John Malkovich

 

(No és imprescindible haver vist les pel·lícules per seguir les sessions, tot i que naturalment haver-les vist facilita el seguiment. De tota manera, no es partirà del supòsit de què s’hagin vist abans. Tampoc es demanen coneixements previs de filosofia.)