Enraonar amb Daniel Innerarity
Cafés Filosóficos
Filmosofia a la biblioteca de Cardedeu
FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
The Green Book (2018) del dir. Peter Farrelly
Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez.
Filmosofia a la biblioteca de Cardedeu
Tertúlia de cinema i pensament
La Rosa púrpura de El Cairo del dir. Woody Allen
Aquesta sessió es farà on line. Podeu entrar amb aquest enllaç:
https://meet.jit.si/Filmosofia_novembre_2020
Més informació a:
https://www.bibliotecacardedeu.cat/activitats/filmosofia/
Entrada lliure.
Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez
The Square
FILMOSOFIA. Tertúlia de cinema i pensament
The square (2017) del dir. Ruben Östlund
https://www.bibliotecacardedeu.cat/activitats/filmosofia/
Presentació: Christian, mànager d’un museu d’art contemporani, s’encarrega d’una exhibició titulada “The Square” on hi ha una instal·lació que vol visualitzar, posar en valor i fomentar els valors humans i altruistes. Un dia li roben el mòbil i la cartera pel carrer. Aquest incident causarà més conseqüències de les esperades.
Entrada lliure.
Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez
Filmosofia a la biblioteca de Cardedeu
divendres, 25 de setembre 2020 - Horari: 18h
Tertúlia de cinema i pensament
The rider (2017) de la dir. Chloé Zhao
Tertúlia dinamitzada per Joan Méndez
Presentació: Brady, era una de les estrelles de “rodeos” i entrenador de cavalls amb molt de talent, fins que va patir un accident que el va deixar incapacitat per tornar a muntar cavalls. Quan torna a casa l’únic que desitja és tornar a començar amb la seva passió i la fustració és tan gran l’enfonsa. En un intent de prendre el control de la seva vida, inicia un viatge a la recerca d’una nova identitat i d’una nova definició de ser un home en el cor de l’Amèrica profunda. (FILMAFFINITY)
Activitat de participació oberta a tothom
On veure la pel·lícula? Si no disposeu ja del film, la biblioteca posa a la vostra disposició diversos exemplars, en format DVD, demanats en préstec interbibliotecari. El cost és de 1,50€. També podeu visualitzar aquesta pel•lícula a la plataforma eBiblio.
Filmosofia a la biblioteca de Cardedeu
El silenci abans de Bach
Filmosofia 22 de Novembre a les 18h. a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu
Entrada lliure.
Deia Nietzsche que “sense la música, la vida seria un error”. I sembla ser que Steve Jobs, després d’escoltar a casa seva com el virtuós Yo-Yo Ma va tocar una peça de Bach amb un Stradivarius de 1733 exclamà: “La teva interpretació és el millor argument que mai he sentit a favor de l’existència de Déu”. I Cioran arribà a dir que “Déu li deu tot a Bach. Sense Bach, Déu seria un personatge de tercera classe. La música de Bach és l’única raó per a pensar que l’Univers no és un desastre total. Amb Bach tot és profund, real, res no és fingit. El compositor ens inspira sentiments que no ens pot donar la literatura, perquè Bach no té res a veure amb el llenguatge. Sense Bach jo seria un perfecte nihilista.”
El film estrenat l’any 2007 té com a guionistes a Carles Santos i Pere Portabella, qui també el dirigí i feu de productor. Reproduïm aquí el text que podem trobar en la pàgina web de Pere Portabella, on podem trobar el següent comentari:
“La pel·lícula parteix d'una estructura musical prèvia. La banda sonora es nodreix d'obres de J.S. Bach, de dues sonates de Fèlix Mendelssohn i d'un estudi de Györg Ligeti, que creen una volta arquitectònica sota la qual transcorre la història de la pel·lícula. Una passejada pels segles XVIII, XIX i XXI de la mà de J.S. Bach.
Johann Sebastian Bach arriba a Leipzig amb la família per ocupar el lloc de Kantor a l'Escola de Sant Tomàs. Treballador aplicat i devot, la seva posició social i laboral és lluny de ser privilegiada; però la seva fama com a compositor i intèrpret creix exponencialment al llarg de la seva vida i va més enllà de la seva mort, i és en el present tant un referent de l'alta cultura com una icona popular.
Punt
No hi ha més argument en aquesta pel·lícula. Com en totes les de Portabella des de fa trenta anys, Die Stille vor Bach és cinema despullat d'anècdota. Ni es desvetlla cap intimitat, ni hi esclata cap escàndol, ni s'explica pràcticament res que no se sàpiga; Bach, de fet, apareix, pròpiament parlant, en escasses escenes: és exactament l'oposat d'un biopic. És també l'oposat del format telesèrie inflat a 35 mm (en les pel·lícules comercials actuals, els personatges parlen pels descosits perquè la indústria de producció de pel·lícules ja no creu en la imatge ni en el cinema).
Amb prou feines es parla, però podríem dir que aquesta pel·lícula parla fonamentalment de dues coses: del treball i de la Història.
És mitjançant el treball que aquesta pel·lícula escull parlar de l'art. Bach no és un geni que crea ex nihilo per pura i transparent inspiració divina. És un treballador inesgotable que ven la seva dedicació i el producte de la seva intel·ligència creativa a canvi de (pocs) diners. Ha de lluitar per mantenir la feina i és un compositor conscient de les condicions materials que fan possible la seva música. Tota la pel·lícula està filmada amb so directe, remarcant d'aquesta manera com la música procedeix sempre de la tècnica i de la fisicitat dels diferents instruments, i també de l'esforç i del virtuosisme de l'execució. Bach ensenya al seu fill que la música que sona dins del seu cap se socialitza precisament mitjançant la seva tècnica d'interpretació. Els personatges d'aquesta pel·lícula, per norma general, i no tan sols Bach, treballen: hi ha camioners que interpreten música, carnissers que empaqueten vísceres amb partitures de Bach i afinadors de pianos que són cecs. Es podria dir que aquesta pel·lícula també treballa, ja que rebutja limitar-se a explotar les baixes passions o les expectatives o la necessitat d'evasió dels espectadors, als quals se sol·licita també que participin del treball de la pel·lícula.
A Die Stille vor Bach no hi ha una història lineal: la pel·lícula avança, com sempre al cinema de Portabella, mitjançant seqüències sense altre relació "causa-efecte" que la que vulgui establir el propi espectador. Sí que hi ha, en canvi, molt d'Història, tot i que ens trobem davant d'allò més oposat a una superproducció històrica. Es tracta d'una pel·lícula europea. Europa és la seva nacionalitat, perquè Europa és el seu camp afectiu, simbòlic, històric i polític que la sustenta: és el seu escenari. Aquesta pel·lícula (rodada en tres idiomes: castellà, italià i alemany) sosté que Europa no podrà seguir endavant sense reconèixer que sota el seu passat (avui transmutat en un escenari turístic recorregut per joves amb motxilles) i el seu incert present polític (dominat per la tecnocràcia i l’amnèsia), rau una Història tensa, conflictiva, dramàtica (el cor de la pel·lícula es situa a Dresden). Que l'esplendor de la seva cultura es inseparable del sofriment i de l'explotació infringits durant segles, que en la seva base formigueja una multitud com la del mercat de Leipzig. Que el seu present no és menys tumultuós i ambivalent que el seu passat.
Amadeus
Filmosofia a la Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu
Divendres 27 de setembre a les 18 h.
Entrada lliure
Diàleg filosòfic al voltant de la pel·lícula de Milos Forman
Condueix la sessió el professor Joan Méndez
Biblioteca Marc de Vilalba de Cardedeu
divendres, 28 de juny 2019 - Horari: 18h
Filmosofia: tertúlia de cinema i
pensament: Tsotsi de Gavin Hood
Podem canviar realment les persones? Som allò que volem ser, o el pur resultat de la confluència d’un seguit de factors que condicionen (o determinen) la nostra existència: genètica, educació, família, mass media, grup d’iguals, entorn social…? Som amos del nostre destí?
Tsotsi és una pel·lícula sudafricana estrenada l’any 2005 i dirigida per Gavin Hood, que va adaptar al cinema la novel·la homònima de l’escriptor Athol Fugard. La cinta, a més de resultar guanyadora de l’Òscar a la millor pel·lícula estrangera, va aconseguir un ampli reconeixement internacional acumulant premis arreu del món.
Ens situem en un barri marginal proper a la ciutat de Johannesburg, a Sud-àfrica. Allà ha crescut i viu un jove de 19 anys que es fa anomenar “Tsotsi”, que significa “lladregot” o “delinqüent”. El noi va anar a parar a aquest barri fugint de casa seva quan era ben petit, perquè el seu pare era un borratxo que maltractava a la seva mare i a ell. Els anys que porta vivint al carrer, juntament amb d’altres nens i joves amb situació semblant a la seva, han fet d’ell un individu amoral i antisocial.
Lidera una petita banda que fan robatoris per sobreviure, recorrent a l’assassinat si és necessari per aconseguir els seus propòsits. La major part del grup no mostra cap remordiment ni compassió pels seus crims, ni contempla cap altra manera de viure que no sigui la que practica diàriament. La societat mai no s’ha preocupat per ells ni els ha donat cap oportunitat de futur, de manera que no consideren que hagin de respectar res ni ningú, convertint-se així en individus violents i perillosos en grau extrem.
Un fet inesperat, però, iniciarà un procés de canvi en Tsotsi. Una nit, amagat darrera un arbre en la zona rica de la ciutat, aprofita que una dona baixa del seu cotxe per obrir la porta del garatge, per pujar ràpidament al vehicle i robar-li. Després de disparar contra la dona quan aquesta intenta impedir-ho, i ja sentint-se segur a les afores de la ciutat, Tsotsi agafa els objectes de valor que troba dins del cotxe i l’abandona. Quan ha caminat uns metres, sent plorar un nadó. Torna al vehicle i descobreix que hi ha un nen en el seient de darrera (fet que ens fa entendre l’aferrissada lluita de la mare per evitar que marxés amb el cotxe). Tsotsi sent d’alguna manera que no el pot deixar allà, i decideix endur-se el nadó a l’espai on viu (seria excessiu dir “casa” seva).
Tenir cura del nen farà que es vagi despertant en ell una tendresa que el transporta al record de la seva mare quan era ben petit. Per mirar que no li falti menjar, obligarà a una noia que viu sola amb el seu fill, que també és un nadó, a què li doni el pit al nen que es va endur. Tsotsi, assegut amb la seva pistola, veient com la noia cuida del nen, el renta, el canvia… va recuperant la imatge de la infantesa que havia perdut i va percebent que una altra vida, una vida il·luminada per l’amor, és possible.
A càrrec de: Joan Méndez.
Calendari: divendres 28 de juny a les 18h.
Cost: 1’50€ en concepte de préstec interbibliotecari (si no disposeu ja del film).