Eric-Emmanuel Schmitt

Del Pròleg de la seva obra teatral El visitant

"Déu és possible? Si és possible, està obligatòriament amagat. Si es manifestés com a Déu, no seria Déu, sinó el rei del món, i l'home ja no seria lliure de creure, sinó constret a creure. Si s'amagués totalment dels homes, ningú no en parlaria, no tindria nom ni concepte. Perquè Déu es manifesta sota una forma ambigua, és present i absent a la vegada: és objecte de debat per a l'intel·lecte, és objecte de fe per al cor. Si és de debò, com ens diuen, bo i respectuós amb els homes, no pot obligar-nos a creure, s'escuda en una posició intermèdia, s'ofereix com una cosa "possible", que es presenta a la llibertat de l'home. Així doncs, cada espectador, a les escales que agafarà quan surti del teatre, decidirà en la seva ànima i en la seva consciència qui és el visitant."