Evolucionisme i Marxisme (DI)

En el bar Cobeagle de Londres, una nit qualsevol del 31 d’abril de l’any cap-i-cua del segle XIX, uns quants pensadors comparteixen taula després d’haver assistit a un congrés científic...

 

T: He de reconèixer que la seva exposició m’ha semblat extraordinària. Quin relat més fantàstic!

 

D: Moltes gràcies. Porto molts anys treballant en aquesta línia i em reconforta veure com cada cop s’accepten més les meves teories i la gent no s’escandalitza tant quan les sent. Comprenc que L’origen de les espècies i L’origen de l’home causaren un gran impacte, però al cap i a la fi la idea d’evolució en els éssers vius no fou pas una innovació meva.

 

 M: Molt cert. El seu mateix avi, Erasmus, ja en va parlar, Lamarck també ho feu, i Linneo i Cuvier van estar ben a prop. Era qüestió de dirigir la filosofia de Hegel cap a l’explicació del món viu. Per la meva part, la vaig dirigir cap a l’anàlisi dels sistemes econòmics.

 

A: I de mi ningú no se’n recorda o què? Ja sé que jo vaig apuntar la idea fa més de dos mil anys, però això només fa que donar-me més de mèrit. Suposo que alguns encara teniu present la meva aportació.

 

D: Sí home, sí. Tu ets el filòsof de Milet que va dir tot allò de l’apeiron i va apuntar que l’univers es forma i es destrueix infinites vegades, en contínua evolució. Ara que et vas lluir en el cas de l’home, eh?

 

A: És cert, en això sembla que no la vaig encertar gaire. Jo pensava que l’home provenia d’un cert tipus de peixos i pel que expliques tu els nostres progenitors són els simis. No és així?

 

D: Així és. Si us plau, cinc cervesses i alguna cosa per picar.

 

T: Un moment, un moment. Què està passant aquí? Però què esteu dient? Parleu com si la conferència que hem sentit de D. aquesta tarda no hagués estat de ciència ficció, sinó de ciència real i verídica. M’imagino que esteu fent broma...

 

M: Naturalment que estem parlant en serio! Què vols dir? Si tu mateix has dit al principi que havia estat una conferència sensacional. Què t’agafa ara?

 

T: El que he escoltat m’ha semblat fantàstic he dit. Però amb “fantàstic” també em referia a fantasiós! El que diu el milesi va quedar clarament superat per Aristòtil, que ningú em discutirà que és el biòleg més gran que hi ha hagut mai. Com sabeu, la meva filosofia s’inspira en les seves categories per tal de dotar el cristianisme d’una sòlida base conceptual, i em sembla que és ben clar el que diu Aristòtil en aquest sentit. Per no fer referència directament a les Sagrades Escriptures..., o és que no coneixeu el llibre del Gènesi? Vinga, deixeu de dir bestieses i recuperem el seny. Mira que dir que els nostres progenitors són els simis! Seran els vostres!

 

D: Perdona que et repliqui, però vas molt equivocat. Jo també admiro Aristòtil, de fet algun cop he dit que Linneo i Cuvier han sigut els meus déus, però ambdós foren merament col·legials comparats amb ell. El Filòsof, com tu acostumes a anomenar-lo, va ser molt gran, molt. Això és indubtable. Però el fet de l’evolució és indiscutible, i ho sento si no t’agrada. El que has escoltat a la conferència no era el relat d’un viatge inventat, sinó d’un viatge que vaig fer fa bastants anys i que va confirmar les meves sospites sobre que les espècies deriven unes de les altres.

 

O: Si es posa molt pesat li trec la navalla. Ja li vaig retallar les ales fa cinc segles i si cal estic disposat a repetir l’operació. Veig que no va aprendre que els universals i, per tant, les espècies que distingim, no són més que construccions que fa la nostra ment per a ser capaç de copsar el món que l’envolta. Res més.

 

T: Aquest nominalista ja està amenaçant com sempre. Mira, ja siguin les espècies realitats ontològiques o construccions mentals, tu has vist alguna vegada que d’un cavall neixi un elefant o alguna cosa semblant? Què vol dir que unes espècies provenen d’unes altres?

 

D: Al principi pot costar una mica fer-se la idea, però si ets capaç d’obrir la teva ment ho podràs entendre.

 

(Després de més d’un hora de selecció natural, lluita per la vida, modificacions espontànies, cervesses, etc.)

 

T: Bé, bé. Ja entenc el teu punt de vista. Si fos com tu dius, suposo llavors que s’hauria de fer una lectura del Gènesi no literal, així com alguns retocs en la concepció aristotèlica. Però encara hi ha una cosa que m’amoïna: a què atribueixes que l’evolució s’hagi donat tal com ho ha fet? És a dir, qui guia el procés és el pur atzar, o hi ha una mà divina que li dóna una direccionalitat? És clar que jo només podria acceptar la segona opció. Tu, per quina et decantes?

 

D: La veritat és que no ho tinc clar. Atribuir l’evolució fins arribar l’home com un pur procés atzarós se’m fa difícil d’assumir, però tampoc tinc cap prova que em permeti dir que tot ha estat causat per Déu.

 

M: Ja hi tornem. Com no canviï el sistema econòmic, sempre acabarà apareixent el Déu religiós per explicar allò inexplicable. Què hi farem, és l’opi del poble.

 

T: Però que té a veure el sistema econòmic amb la religió, què li passa a aquest ara?

 

M: Compra els meus llibres i ho sabràs. Vaig just de diners i necessito ingressos. La vida en Londres és molt cara i no porto ara el Capital. Així que avui em convides tu.

-------------------------------------------